En Waldo escriu postals a la seva mare explicant-li que és feliç amb la seva nova feina: mantenir a ratlla un wàter públic.

- Públic? Un WC públic? Per on passa tothom? Uf, quina por, fill!

Per a ell és una oportunitat de viure en pau, lluny de la flaire que es respira al món. Allà dins, immers en la quotidianitat més absoluta, es reinventa a cada instant i transforma la seva realitat jugant i insuflant vida als objectes que l'envolten, dotant-los d'ànima.

- Mare, pensa que aquest és un lloc molt necessari. I aquí puc riure i fer cagarel·la amb amics a raig i roll!

En Waldo sempre fa marrada per a superar els paranys de cada dia, s'arremanga i escombra els destorballs amb tots els pèls i senyals. Si li agrada somiar i anar amb embuts no és pas per manca de claredat, ni tampoc perquè sigui un caguerri... No parla, però té una cosa molt clara i és que "si no hi ha un motiu evident d'inquietud, la millor actitud és la indiferència davant la fuita del temps".

Ara, que si la fuita és d'aigua... és per cagar-se en els pantalons! Però no s'hi val escagarrinar-se!

I si vols anar a cagar, també hi esteu convidats!